Col·legi de l’Art Major de la Seda

El Col·legi de l’Art Major de la Seda ha pogut veure finalment renovada la seua cara gràcies a la restauració impulsada per la Fundació Hortensia Herrero. Esta actuació, a més de recuperar un dels edificis més destacats de l’arquitectura i la cultura valenciana, contribuirà a l’enriquiment cultural i espacial d’una zona molt especial del nucli històric del centre de la ciutat de València, el barri de Velluters. Després de dos anys de treballs, la nova imatge del Col·legi de l’Art Major de la Seda va ser presentada en 2016.

L’edifici del Col·legi de l’Art Major de la Seda data del segle XV, és de base gòtica i conté una importantíssima riquesa patrimonial a l’interior en forma de frescos, murals i mosaics, com el sòl de la FAMA. Suposa, a més, recuperar una part de la història material i immaterial de la ciutat, ja que el gremi dels seders va ser referent en la resta del món i un dels motors de l’economia valenciana.

A més de la riquesa pròpia de l’edifici i de les seues estances, l’objectiu de la rehabilitació era aconseguir que el Col·legi fora autosuficient i es convertira en Museu per a mostrar als visitants les riqueses i la importància que va tindre la seda en la història de la ciutat de València.

Tota la informació sobre el museu es pot consultar en l’enllaç següent: http://www.museodelasedavalencia.com/

Obert València

La Fundació Hortensia Herrero va inaugurar l’any 2014 una nova línia d’actuació en el camp de l’art contemporani. Concretament, la Fundació va firmar un conveni de col·laboració amb l’associació de galeries d’art contemporani de la Comunitat Valenciana LAVAC pel qual es va comprometre a participar en l’esdeveniment “Obert València” per mitjà d’un premi d’adquisició d’obra d’art.

Obert València” s’organitza amb motiu de la inauguració conjunta del principi de la temporada artística de les galeries d’art contemporani que formen part de l’associació.

Amb cada edició, “Obert València” perseguix convertir-se en una cita ineludible que atraga col·leccionistes, amants de l’art, persones expertes, professionals de la crítica i el comissariat i artistes, però també pretén que el seu nom es done a conéixer a través, precisament, de l’acostament de l’art contemporani de manera oberta i senzilla al públic en general.

L’artista guardonat amb el premi d’adquisició de la Fundación Hortensia Herrero la passada edició va ser Juan Genovés.

 

 

València Dansa / Gala Benèfica “Som Art”

Des de 2014, l’Associació de Dansa ADAM i la Fundació Hortensia Herrero impulsen cada últim dissabte de setembre la celebració d’una gala benèfica de dansa, anomenada “Som Art”, amb l’objectiu d’acostar el públic valencià a estrelles de reconegut nivell internacional i a grans artistes de la Comunitat Valenciana que treballen en diferents companyies fora d’Espanya.

En la gala Som Art s’interpreten diferents extractes de repertori clàssic i neoclàssic, a més de coreografies d’un dels valencians més il·lustres en el món de la dansa: Nacho Duato, el qual sempre ha cedit alguna de les seues composicions.  A més, el cartell de la gala el conforma un important elenc de ballarins i ballarines d’algunes de les millors companyies de dansa a escala mundial. Fins a hui han participat estrelles com ara Daria Klimentova, Alicia Amatriain, Lucía Lacarra, Elisa Badenes, Jason Reilly, Tamako Akiyama o Marlon Dino, entre altres.

La direcció artística de la gala és a càrrec de l’exballarina i professora de dansa valenciana Gema Casino Penalba i tota la recaptació de la gala es destina a favor d’una entitat benèfica.

Estos són els cartells d’una gala que s’ha anat celebrant des de 2014 fins hui.

València Dansa – V Campus Internacional

La Fundació Hortensia Herrero col·labora cada any amb l’Associació d’Art i Dansa del Mediterrani, ADAM, per a posar en marxa el Campus Internacional VALÈNCIA DANSA.

Es tracta d’un espai en el qual més de cent jóvens provinents de fins a nou països comparteixen la seua passió, la dansa, juntament amb professors de primer nivell, com ara: Benito Marcelino, José Carlos Blanco, Emannuelle Broncin i Fabrice Edelman.

Gràcies a la Fundació Hortensia Herrero es milloren les instal·lacions i s’atorguen 15 beques cada any, des de 2014, quan es va iniciar està col·laboració.

Tota la informació del Campus, en l’enllaç següent: Campus Internacional València Dansa.

Projecte Ballet Vale+ amb l’Escola de Dansa Esther Mortes

La Fundació Hortensia Herrero ha arribat a un acord de col·laboració amb l’Escola de Dansa Esther Mortes per al desenvolupament de la investigació de l’ús de la tècnica del ballet clàssic com a teràpia física i social en xiquets amb paràlisi cerebral a través del projecte Ballet Vale+.

Esta col·laboració, iniciada l’any 2014, se suma a un projecte que ja està en marxa impulsat per Esther Mortes, Marcia Castillo i Patricia Morán. Esta teràpia es du a terme en l’Escola de Dansa Esther Mortes, ubicada al carrer Arts Gràfiques.

Esta col·laboració perseguix tres objectius fonamentals: dotar de recursos les docents de l’escola per a poder continuar formant-se i investigant, cobrir diferents necessitats pel que fa a material i, finalment, promoure l’estudi científic dels beneficis de la dansa en xiquets amb paràlisi cerebral.

Restauració de la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats i el seu cambril

Amb motiu del sis-cents aniversari de l’Arxiconfraria de la Mare de Déu dels Innocents Màrtirs i Desemparats de València, la Fundació Hortensia Herrero va firmar un conveni amb l’arxiconfraria pel qual la Fundació va impulsar la restauració de la imatge principal de la Mare de Déu dels Desemparats que presidix la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de València, a més del cambril en el qual es troba.

Els treballs objecte del conveni van ser executats per la Generalitat Valenciana a través de CulturArts IVAC+R i es van prolongar durant cinc mesos.  Al març de 2014 va ser presentada als fidels la nova imatge en un acte presidit per l’arquebisbe de València, Carlos Osoro, i amb la presència d’Hortensia Herrero.

La restauració de la imatge de la patrona de València, la Mare de Déu dels Desemparats, ha permés tornar a veure davall del mantell la talla original de principis del segle XV. Feia més de 350 anys que la talla original de la Mare de Déu no quedava a la vista dels fidels de forma habitual, ja que estava coberta des de llavors per davantals o escapularis barrocs, que ara han sigut retirats, la qual cosa ha permés que es puga apreciar la “senzilla bellesa” de la imatge històrica.

Hortensia Herrero, presidenta de la Fundació que porta el seu nom i que ha impulsat la restauració, es va mostrar molt contenta: “És una enorme satisfacció haver contribuït al fet que València puga disfrutar d’esta nova imatge de la Geperudeta, que lluïx espectacular gràcies al gran treball de l’equip de Carmen Pérez”.

“És un orgull pel que suposa esta imatge per a mi, com a fidel de la nostra patrona. I també és un moment especial per a la meua família, ja que davant d’esta imatge he viscut juntament amb el meu marit moments molt especials, celebrant quan el Valencia Basket ha aconseguit els seus títols”, va explicar Hortensia Herrero.

Projecte PAM. Facultat de Belles Arts

La Fundació Hortensia Herrero col·labora amb la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València en la Mostra de Produccions Artístiques i Multimèdia (PAM). Es tracta d’una iniciativa per a donar visibilitat a jóvens artistes, a través de l’exposició de la seua obra en un entorn universitari com la Facultat de Belles Arts.

El projecte PAM reunix els alumnes d’estudis avançats de la Universitat de València i de la Universitat Politècnica. Es tracta d’una iniciativa a través de la qual els artistes i gestors culturals novells impulsen les seues pròpies iniciatives utilitzant com a escenari l’espai universitari, amb l’objectiu de crear un diàleg amb el públic que afavorira la comprensió del valor cultural i social d’estes creacions a la ciutat de València.

Al llarg de tres dies d’exposició, els visitants de la Mostra poden disfrutar contemplant pintures, concerts, performance, taules col·loqui sobre el món de l’art, etc.

 

Pintures de l’església de Sant Nicolau

L’Arquebisbat de València i la Fundació Hortensia Herrero van firmar un acord per a restaurar les pintures murals i les escultures de la nao central de l’església de Sant Pere Màrtir i Sant Nicolau bisbe. La Universitat Politècnica de València va ser l’encarregada de dur a terme els treballs, que suposen la conservació d’un dels béns de major interés artístic i cultural de la Comunitat Valenciana. La intervenció la va dur a terme un equip d’especialistes del Departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals, dirigits per la catedràtica Pilar Roig.

Els treballs van començar amb un estudi previ que analitzava l’estat de conservació dels frescos i de la resta de l’ornamentació de la nau de l’església. En este document, els especialistes van parlar d’un “preocupant deteriorament en tot el conjunt”. En concret, “les pintures, que daten de finals del segle XVII, patien un enfosquiment generalitzat de tota la superfície, tenien part de la seua policromia alterada, zones blanquinoses i taques irregulars”.

Juntament amb el procés de restauració pictòrica es va dur a terme l’enfortiment arquitectònic del temple en els punts de cobertes, estructura i algunes parts dels exteriors de l’església. Estes obres, dirigides per l’arquitecte Carlos Campos, van anar a càrrec de l’empresa EMR (Estudio Métodos de la Restauración).

Ambdós actuacions van suposar la segona fase d’una restauració general que va començar l’any 2012, quan es van rehabilitar les fatxades neogòtica i la de la capella de la Comunió (d’estil barroc) i es van restaurar les vidrieres del temple.

Centre parroquial Genovés

L’any 2012 es va col·laborar en la finalització del centre parroquial de la localitat valenciana del Genovés. Per a la Fundació Hortensia Herrero ha sigut un honor poder aportar la seua col·laboració per a la finalització d’un projecte iniciat gràcies a l’herència del senyor Joaquín Magraner Pelluch, veí de la localitat, i que gràcies al seu impuls inicial el centre parroquial és hui una realitat. El centre parroquial del Genovés és una estructura de tres plantes, i la col·laboració de la Fundació Hortensia Herrero va servir, especialment, per a poder finalitzar les obres de la primera i la segona planta.A més de poder ajudar en la finalització d’unes obres que suposen un valor importantíssim per al poble, va ser un motiu d’orgull la implicació total i l’esforç que van fer tots i cada un dels habitants del Genovés en la conclusió d’un centre que senten com a seu.

El mes de juliol de 2012 es va produir la firma de l’acord per a la col·laboració entre les parts, i el dia 26 de gener de 2013, després d’uns quants mesos de treball, es va poder dur a terme la inauguració del centre, en un dia en què des de la Fundació Hortensia Herrero vam poder comprovar la implicació de tot el poble del Genovés en el projecte.

Ermita de Santa Llúcia

Una de les principals actuacions de la Fundació Hortensia Herrero l’any 2012 ha sigut la rehabilitació de l’ermita de Santa Llúcia, així com del seu entorn. La Confraria de Santa Llúcia va ser fundada l’any 1238 en l’església catedral de València per Jaume I el Conqueridor, encara que va ser en 1394 quan es va traslladar fins a la ubicació actual, al carrer Hospital de València. Es tracta d’una de les edificacions emblemàtiques del centre de la capital valenciana i un orgull per a la Fundació haver contribuït que lluïsca en tota la seua esplendor. La Fundació ha col·laborat en l’adequació de l’entorn de l’edifici per a millorar-ne l’accessibilitat, recuperant el nivell original. Això s’ha aconseguit amb l’execució d’un nou accés lateral directe a l’interior de l’església, de manera que per a accedir-hi ja no cal baixar ni pujar ni un sol escaló. A més, totes les fatxades han sigut restaurades i la seua estructura ha recuperat un color, el blanc, que canvia completament l’estètica que mostrava fins ara.

Les obres tenien com a objectiu, principalment, detindre el deteriorament que s’havia produït en l’edificació, però també es va aprofitar per a millorar l’habitabilitat i la funcionalitat del conjunt, amb la qual cosa es van rehabilitar les fatxades de l’ermita. Tot, per a aconseguir millorar la condició patrimonial d’un temple que va ser declarat l’any 1963 Conjunt Històric Artístic. Una altra de les intervencions més importants tenia relació amb l’alt grau d’humitat que registrava el temple. Per a solucionar-ho es va recuperar el nivell original i es va buidar el perímetre (més de dos metres de terra), de manera que es va integrar el recinte amb el jardí amb el qual conviu.

El 5 de febrer, coincidint amb la celebració d’una de les patrones de l’ermita, Santa Àgueda (Santa Llúcia, precisament, és l’altra), es van retirar les bastides i la nova imatge del temple va lluir en tota la seua esplendor. A la cerimònia religiosa va acudir la presidenta de la Fundació Hortensia Herrero, juntament amb l’arquebisbe de València, Monsenyor Carlos Osoro.