La capella de la Comunió recupera la brillantor

La capella de la Comunió de Sant Nicolau ha recuperat l’esplendor després de nou mesos de treballs de rehabilitació. Tant les pintures, els daurats, els estucs, etc. de la capella com quatre pintures de xicotet i gran format situats a l’interior de la capella han recuperat la brillantor gràcies a la intervenció tant estructural i arquitectònica com pictòrica i ornamental.

El projecte global de restauració de la capella de la Comunió, dirigit per l’arquitecte i professor de la UPV Carlos Campos, és possible gràcies al treball conjunt entre la Universitat Politècnica de València (en concret per l’Institut de Restauració del Patrimoni) i la parròquia de Sant Nicolau, amb la col·laboració de la Fundació Hortensia Herrero.

Este matí s’ha presentat en societat la nova imatge de la capella en una roda de premsa en la qual han participat Antonio Corbí, rector de Sant Nicolau; Pilar López, catedràtica de l’Institut de Restauració del Patrimoni de la Universitat Politècnica de València; Carlos Campos, arquitecte coordinador dels treballs, i Elena Tejedor, directora de la Fundació Hortensia Herrero.

Antonio Corbí va voler donar les gràcies a “la Fundació Hortensia Herrero per impulsar tota esta obra i a totes les persones que han treballat estos mesos per a fer realitat la restauració. El resultat és preciós i això posa més encara en el mapa esta església”. Corbí va recordar que la parròquia “ha rebut en 2017 més de 300.000 persones”.

Pilar Roig ha detallat que han treballat “un total de 25 professionals en esta rehabilitació, als quals se suma un equip de cinc persones que ha treballat en l’IRP de la UPV per a restaurar quatre pintures. Els treballs els ha liderat el professor Vicente Guerola i hem fet un descobriment molt important per a l’art valencià, ja que hem aconseguit concloure amb total seguretat l’autoria d’un dels quadres de la capella, concretament la Glorificació de santa Llúcia, que es pot atribuir al pintor valencià Luis Antonio Planes”.

Carlos Campos, encarregat de la part arquitectònica, ha indicat que esta ha comprés “la reparació de cobertes i la seua estructura portant, la rehabilitació de l’espai entre la teulada de la parròquia i les cúpules de la capella i el sanejament de paviments i murs. A més, s’ha intervingut per a solucionar problemes d’humitats, una circumstància amb la qual hem hagut de conviure des del principi en esta església. En esta capella destaca la superposició de sistemes constructius i estils, una característica que constituïx la principal singularitat de la parròquia de Sant Nicolau, ja que al llarg dels segles ha passat per diferents intervencions que l’han dotada d’una singularitat espectacular”.

La directora de la Fundació Hortensia Herrero, Elena Tejedor, ha volgut destacar “com és d’important per a nosaltres esta església. Va ser el nostre primer projecte i fa sis anys que estem treballant ací en diverses fases, creixent també amb la pròpia parròquia. Vull valorar estes actuacions arquitectòniques, més enllà de l’acabat pictòric, que és més cridaner. El treball d’enfortiment no es veu tant a simple vista, però és fonamental i gràcies a este treball hem conegut l’origen de l’edifici. Estem orgullosos del treball que s’ha fet i de la projecció turística que s’ha donat al temple”.