Els frescos de Sant Nicolau brillen amb tota la seua esplendor

La intervenció arquitectònica i pictoricoornamental realitzada a l’església de Sant Nicolau de Bari i Sant Pere Mártir de València, duta a terme per la Universitat Politècnica de València i l’Arquebisbat de la ciutat, amb la col·laboració de la Fundació Hortensia Herrero, ha sigut, tant per la magnitud de l’obra com per les tècniques emprades, la més important realitzada fins hui a nivell internacional. La superfície pictòrica restaurada -1.904 metres quadrats- és fins i tot més gran que la duta a terme en la Capella Sixtina -800 metres quadrats. Juntament amb les pintures de la nau, a més, s’han restaurat les capelles, les façanes i les vidrieres del temple i s’han reconstruït cobertes per a protegir l’edifici i les pintures.

Este matí s’ha presentat en roda de premsa el resultat la intervenció duta a terme en el temple del carrer de Cavallers. Els treballs han sigut coordinats per l’arquitecte Carlos Campos; la restauració pictòrica, dirigida per la catedràtica Pilar Roig, ha sigut executada per l’Institut de Restauració del Patrimoni de la Universitat Politècnica de València.

Gran qualitat tècnica i bellesa cromàtica

Per a l’execució del projecte, l’equip de l’Institut de Restauració del Patrimoni de la Universitat Politècnica de València va dur a terme en primer lloc quatre mesos d’estudis previs i, posteriorment, dos anys per a la intervenció pictòrica, escultòrica i ornamental de la volta, pilastres i paraments de la nau central.

El seu treball ha permés traure a la llum l’original de Dionís Vidal, uns frescos de gran qualitat tècnica i bellesa cromàtica i aspectes desconeguts d’este conjunt, com és la pintura mural situada sobre la llinda de la porta oest, que es trobava totalment revestida davall d’una capa de calç i que ara s’ha recuperat íntegrament. Així mateix, s’ha recuperat també l’obra escultòrica de Pérez Castiel –àngels, rocalla i elements decoratius volumètrics.

Per a la recuperació dels frescos, l’equip de la Universitat Politècnica de València va utilitzar els últims avanços tecnològics aplicats al camp de la restauració, com raigs làser per a la recuperació de zones més resistents a la neteja; ultravioletes i infrarojos que han permés comprovar si hi havia repintades o no; microemulsions i gels quelants.

Van aplicar també tractaments de bioneteja consistents en l’aplicació durant quatre hores d’una solució bacteriana sobre paper japonés i una temperatura de 25 graus que assegurava la correcta activitat metabòlica dels bacteris en les zones on s’havien detectat coles de gelatina.

Així mateix, cal destacar que en tot el procés de restauració els investigadors de la UPV van aplicar tècniques per a la conservació preventiva i el manteniment dels frescos, mitjançant l’ús de sensors per a controlar la temperatura i humitat a l’interior del temple. Després de la finalització de la intervenció, estos sensors han quedat instal·lats en la parròquia amb la intenció de contribuir a eixe manteniment preventiu.

En total, l’equip de la UPV ha invertit més de 41.400 hores de treball. Si ens centrem en el material utilitzat, els restauradors de la Politècnica de València han utilitzat, entre altres, 6.000 fulls de paper per a la fixació de les pintures, 10.000 litres d’aigua destil·lada, 100 quilos de cotó i 500 pinzells.

Intervenció arquitectònica

A més, s’ha realitzat una exhaustiva intervenció arquitectònica, l’objectiu de la qual ha sigut dotar el temple d’unes condicions d’estanquitat a l’aigua i control tèrmic que permeten una conservació interior idònia, així com restaurar tots els danys estructurals que presentava la volta. S’ha intervingut també en els finestrals de la nau, els quals s’ha dotat d’un accionament elèctric que millora la ventilació de l’església i la conservació dels frescos, i s’ha substituït la il·luminació que hi havia per un sistema de llums led que no suposa una distorsió dels colors de la pintura.

Destaca també la recuperació de la decoració barroca dels arcs formers del temple, que han conferit una sensació de continuïtat visual a l’interior del temple.

Assessorament de Gianluigi Colalucci

Esta intervenció ha comptat amb l’assessorament de Gianluigi Colalucci, restaurador dels frescos de Miquel Àngel de la Capella Sixtina i doctor honoris causa per la UPV. En una visita recent al temple valencià el mes d’octubre passat, Colalucci va destacar l’”excel·lent treball que s’ha dut a terme. Abans de la restauració, era impossible veure pràcticament res; el treball realitzat fins ara ha posat al descobert una riquesa cromàtica exquisida. Estic convençut que esta església serà molt més visitada després d’este projecte”.