La Fundació Hortensia Herrero i l’estudi ERRE arquitectura van donar a conéixer el passat 2 de maig els detalls del futur Centre d’Art Hortensia Herrero, situat al Palau Valeriola, al carrer del Mar. L’acte, que es va celebrar al Casino d’Agricultura, i al qual van assistir veïns de la zona, va servir de presentació tant del calendari de les obres com dels detalls del projecte, que veurà la llum a finals de 2022 o principis de 2023 si es complixen els terminis i els tràmits.
Encara que encara queda molt per revelar, els promotors d’este Centre d’Art van explicar que el projecte constarà de 4 nivells, en els quals es distribuiran les diferents sales d’exposicions artístiques. A més, el projecte tindrà un pati enjardinat i un soterrani on es podra visitar les restes del circ romà.
“El conjunt arquitectònic està sent ja sotmés a un procés de rehabilitació integral amb l’objectiu de salvar i assegurar l’estructura, recuperar el seu valor patrimonial i adaptar-lo per a la realització de les diverses activitats que comence a planificar-se”, va indicar Alejandra Silvestre, representant de la Fundació Hortensia Herrero.
“El centre acollirà tant la col·lecció privada d’art de la mateixa Hortensia Herrero com exposicions temporals d’artistes de reconegut prestigi nacional i internacional. El contingut concret el revelarem en el seu moment, però estem treballant per a portar artistes del màxim nivell i volem que algunes de les seues creacions s’integren arquitectònicament en el conjunt”, va explicar Javier Molins, director artístic del Centre d’Art Hortensia Herrero.
Els treballs de rehabilitació i adaptació seran a càrrec de l’estudi ERRE arquitectura, liderat per Amparo Roig i José Martí. En representació de l’estudi valencià es va dirigir als veïns Alejandra de Juan. L’arquitecta va manifestar que “El palau Valeriola és, per a tot l’equip, un repte professional apassionant, des de les primeres fases d’investigació històrica en col·laboració amb professionals de diferents disciplines, fins als treballs de rehabilitació, adaptació i transformació d’un immoble que ens trobem en un avançat estat de deterioració”, i va afegir que“estem treballant amb la ferma intenció de convertir el futur Centre d’Art Hortensia Herrero en un nou pol d’activitat que aconseguisca dinamitzar, potenciar i transformar l’agenda cultural de la ciutat de València”.
El Palau Valeriola és un edifici d’estil neoclàssic situat al carrer del Mar d’una enorme importància històrica i que, sense esta intervenció, hauria desaparegut a causa de l’avançat estat de ruïna en el qual es trobava. La construcció del palau, que va començar sobre les restes de l’antiga jueria i de restes d’edificacions d’època musulmana, degué ser un llarg procés de successives ampliacions i remodelacions que culminaria a principis del segle XVIII. La intervenció integral en l’edifici preveu dotar l’espai d’art d’una superfície construïda d’uns 3.500 metres quadrats aproximadament per a poder dur a terme les seues activitats.
Hortensia Herrero, impulsora d’este projecte, du a terme des de fa anys una labor de mecenatge a través de la fundació que porta el seu nom. El Centre d’Art Hortensia Herrero respon a dos dels objectius de l’entitat. D’una banda, el de recuperar la sensibilitat històrica i artística, en este cas concret a la ciutat de València, duent a terme la restauració d’un edifici d’una importància històrica innegable. D’una altra, el de compartir la sensibilitat amb la societat, de manera que s’acoste als valencians i als futurs turistes que visiten el Centre d’Art les obres d’alguns dels majors artistes històrics i contemporanis.
Amb esta nova infraestructura, València tindria un nou espai dedicat a l’art contemporani i se sumaria així a la tendència d’altres ciutats europees, que disposen tant de museus públics com de fundacions privades sustentades per molt diversos mecenes.
Ara mateix, la Fundació Hortensia Herrero es troba immersa en dos importants intervencions. D’una banda, este Centre d’Art i, d’una altra, la restauració de l’església dels Sants Joans. Estes iniciatives prenen el relleu l’església de Sant Nicolau, el Col·legi de l’Art Major de la Seda o la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats i el Cambril de la Basílica, entre altres.