La Fundació Hortensia Herrero acorda amb l’Arquebisbat que la UPV restaure les pintures de Sant Nicolau

L’Arquebisbat de València i la Fundació Hortensia Herrero han firmat un acord per a restaurar les pintures murals i les escultures de la nau central de l’església de Sant Pere Màrtir i Sant Nicolau Bisbe. La Universitat Politècnica de València s’encarregarà de dur a terme els treballs, que suposen la conservació d’un dels béns de major interés artístic i cultural de la Comunitat Valenciana. La intervenció la durà a terme un equip d’especialistes del Departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals, dirigits per la catedràtica Pilar Roig.

Els treballs van començar fa mesos amb un estudi previ que analitzava l’estat de conservació dels frescos i de la resta de l’ornamentació de la nau de l’església. En este document, els especialistes parlaven d’un “preocupant deteriorament en tot el conjunt”. En concret, “les pintures, que daten de finals del segle XVII, patien un enfosquiment generalitzat de tota la superfície, tenien part de la seua policromia alterada, zones blanquinoses i taques irregulars”.

Per a confirmar este diagnòstic, l’equip de restauradors ha dut a terme, a més, una sèrie de proves de neteja. Estes cales han permés avaluar les possibilitats tècniques de les neteges i l’eliminació de sediments (pols, sutja i sals, principalment). “De les conclusions es pot deduir que els treballs seran complexos, graduals i selectius”, assenyala l’informe. En total, són més de 1.900 mde superfície pictòrica distribuïda en arcs, llunetes, pilastres, volta i atri que presenten tot tipus de problemes: formació de bosses, pèrdues de cohesió, mancances, repintades…

Proposta d’intervenció

Amb tot això, l’estudi proposa una intervenció centrada en quatre processos: la consolidació del suport i de l’estrat pictòric (segellament de clavills i fissures, microancoratges, aplicació d’aglomerants…); les neteges (eliminació de pols, materials adherits, sals insolubles…); el tractament de llacunes i la reintegració estètica (reconstrucció volumètrica en talles i àngels, reintegració de llacunes en pintura i estucs…), i els treballs de suport (seguiment i control de la restauració).

Quasi 30 persones de l’Institut Universitari de Restauració del Patrimoni de la UPV componen l’equip interdisciplinari que participarà en este projecte, que té un pressupost de prop d’un milió d’euros. Les obres començaran al gener i la previsió és que duren aproximadament 20 mesos.

Juntament amb el procés de restauració pictòrica es durà a terme l’enfortiment arquitectònic del temple en els punts de cobertes, estructura i algunes parts dels exteriors de l’església. Estes obres, dirigides per l’arquitecte Carlos Campos, aniran a càrrec de l’empresa EMR (Estudio Métodos de la Restauración).

Ambdós actuacions suposen la segona fase d’una restauració general que va començar l’any 2012, quan es van rehabilitar les fatxades neogòtica i la de la capella de la Comunió (d’estil barroc) i es van restaurar les vidrieres del temple.

Una de les icones de la ciutat

L’església parroquial de Sant Pere Màrtir i Sant Nicolau Bisbe, situada al carrer Cavallers de València, és un dels temples més emblemàtics de la ciutat. Presenta una estructura gòtica del segle XV amb decoració barroca del segle XVII. L’edifici, que es va construir sobre una antiga mesquita musulmana, va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional l’any 1981.

Al llarg de la seua història, l’església de Sant Nicolau ha sigut objecte de diverses obres de restauració. Almenys, dos projectes estan documentats: l’any 1867 es va dur a terme la repintada dels frescos (no s’ha pogut determinar si va ser una actuació total o parcial) i el 1917, Josep Renau va dur a terme una intervenció sobre les pintures.

Fundació Hortensia Herrero

La Fundació Hortensia Herrero va impulsar l’any passat dos importants actuacions més a la ciutat de València: les rehabilitacions de l’església de Sant Pere Màrtir i Sant Nicolau Bisbe i la de l’ermita de Santa Llúcia. A més, fa uns mesos va anunciar la restauració de la Mare de Déu dels Desemparats i del cambril de la Basílica.