Els frescos barrocs pintats per Dionís Vidal a finals del segle XVII en l’església de Sant Nicolau estan recuperant la seua esplendor pictòrica, gràcies al projecte de restauració dut a terme conjuntament per la Universitat Politècnica de València i l’Arquebisbat de la ciutat, amb el suport de la Fundació Hortensia Herreroo.
Estos frescos constituïxen un dels béns de major interés artístic i cultural de la Comunitat Valenciana. L’acord per a escometre la restauració es va firmar a finals de l’any passat i hui divendres s’han presentat els primers resultats dels treballs que s’han dut a terme fins ara.
El projecte va començar amb una primera fase de diagnòstic, en el qual es va analitzar l’estat de conservació dels frescos i de la resta de l’ornamentació de la nau de l’església. En este document, els especialistes parlaven d’una “preocupant deterioració en tot el conjunt”: les pintures patien un enfosquiment generalitzat de tota la superfície, tenien part de la seua policromia alterada, zones blanquinoses i taques irregulars.
Gran part dels frescos es van veure sotmesos a diferents repintades, amb la conseqüent acumulació de ceres, proteïnes -en algunes zones sobre les quals ha treballat ja, hi ha repintades que cobrien fins al 80 % de la superfície pictòrica; van patir també problemes d’eflorescències, migració de sals, etc. Tot això va derivar en una estratificació de materials que desfiguren i cobrixen per complet la policromia original”, apunta José Luis Regidor, investigador de la UPV i responsable de l’equip de restauració del projecte.
Ara, estos primers mesos de treball han permés descobrir l’original de Dionís Vidal, “uns frescos que destaquen per la gran bellesa pictòrica i qualitat tècnica”, assenyala Pilar Roig, investigadora de l’Institut de Restauració del Patrimoni de la UPV i directora del projecte.
Roig destaca també el descobriment de com Vidal, deixeble d’Antonio Palomino, va aconseguir plasmar en els frescos de Sant Nicolau el programa iconogràfic del seu mestre. “Dionís Vidal complix rigorosament les pautes que Palomino va plasmar en el seu tractat pictòric i escala òptica; les al·legories, simbologia…, tot està perfectament reflectit en estes pintures”, explica Pilar Roig.
Una altra fita es troba en el mur capcer on Dionís Vidal, segons el tractat de Palomino, va pintar el retrat de Calixt lll, “que degué desaparéixer en recuperar en èpoques posteriors la visió de la rosassa neogòtica des de l’interior del temple. L’eliminació de les repintades ens ha confirmat l’existència de pintura original en eixa zona retallada, especialment en la figura de sant Lluc evangelista i en els àngels i la tiara papal. Quan descobrixes l’original, comences a descobrir la seua història, com estava pintat”, assenyala Roig.
Bacteris netejadors, raigs ultravioletes i microemulsions
En l’execució del projecte, els investigadors de la UPV estan utilitzant tècniques avançades de restauració, que inclouen l’ús de bacteris “educats” en laboratori per a netejar les obres d’art ràpidament i sense incidència sobre la pintura; ultravioletes i infrarojos que permeten comprovar si hi ha hagut repintades o no; estratigrafies per a veure les capes de pintures i matèria acumulades; microemulsions i gels quelants, entre altres.
Projecte i equip
El projecte de la UPV, la Fundació Hortensia Herrero i l’Arquebisbat de València en l’església de Sant Nicolau engloba quatre processos: la consolidació del suport i de l’estrat pictòric (segellament de clivelles i fissures, microancoratges, aplicació d’aglomerants…); les neteges (eliminació de pols, materials adherits, sals insolubles…); el tractament de llacunes i la reintegració estètica (reconstrucció volumètrica en talles i àngels, reintegració cromàtiques de llacunes en pintura i estucs…), i els treballs de suport (seguiment i control de la restauració).
Quasi 30 persones de l’Institut Universitari de Restauració del Patrimoni de la UPV componen l’equip interdisciplinari que participa en este projecte, que té un pressupost de prop d’un milió d’euros. Les obres està previst que concloguen a la tardor de 2015.
Intervenció arquitectònica
Juntament amb el procés de restauració pictòrica es du a terme l’enfortiment arquitectònic del temple en els punts de cobertes, estructura i algunes parts dels exteriors de l’església. Estes obres, dirigides per l’arquitecte Carlos Campos, van anar a càrrec de l’empresa EMR (Estudio Métodos de la Restauración).
En l’actualitat, els treballs d’arquitectura discorren en paral·lel amb la restauració pictòrica, de manera que quede assegurada l’estabilitat de les estructures de l’edifici, així com l’estanquitat de les cobertes. “Els dos objectius s’escometen desmuntant la cobertura de teula actual, per a ser restaurades i reposades posteriorment, així com el segellament de les clivelles i fissures que presenten les superfícies voltades, principalment en aquells punts en els quals el revestiment d’algeps i estuc de calç realitzat en el segle XVII es manifesta tant en la part interior com en l’exterior de les voltes”, explica Carlos Campos.
La intervenció es completarà amb una nova instal·lació d’il·luminació de les voltes, mitjançant un sistema de projecció, de manera que l’espectacular cromatisme de les pintures puga ser apreciat sense distorsions cromàtiques.
Totes estes actuacions suposen la segona fase d’una restauració general que va arrancar l’any 2012, quan es van rehabilitar la façana neogòtica i la de la capella de la Comunió (d’estil barroc) i es van restaurar les vidrieres del temple, totes amb l’ajuda de la Fundació Hortensia Herrero.