Política de galetes
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

X

GRAN ÈXIT I ENTRADES ESGOTADES DE LA GALA ‘VALENCIA DANZA SOMOS ARTE’

9 Novembre 2016

Per tercer any consecutiu, la col·laboració entre l’Associació de Dansa i Art del Mediterrani (ADAM) i la Fundació Hortensia Herrero ha permés portar a València el ballet en majúscules. A causa de l’èxit d’edicions precedents, en esta ocasió, es va apostar per portar esta cita a la sala principal del Palau dels Arts Reina Sofía, l’aforament de la qual ronda les 1400 localitats. Amb la satisfacció de veure corroborada la seua aposta amb les entrades esgotades, la unió d’ADAM i la Fundació Hortensia Herrero va permetre oferir una gala que va mostrar la diversitat d’estils de la dansa (clàssic, neoclàssic i contemporani) , interpretada per ballarins de talla internacional.

Va obrir la vetlada la premiada Lucía Lacarra qui va oferir una verdadera exquisitat en ‘Tres preludios’ (1969) , coreografia de Ben Stevenson sobre la partitura de Rachmaninoff, interpretada al piano per Carlos Faxa. L’estrela basca va comptar com partenaire amb Marlon Dino. Com a contraposició, l’aposta pel contemporani de ‘Carmen’, versió de Johan Inger, interpretada pels primers ballarins de la Compañia Nacional de Danza (CND) Isaac Montllor i Kayoko Everhart. L’espectacle va continuar amb el clàssic ‘Paquita’ (1847), de la mà dels primers ballarins del Ballet Capitole de Toulousse María Gutiérrez i Davit Galstyan. Va finalitzar la primera part amb la complexa ‘The vertiginous thrill of exactitude’ (1996) de William Forsythe, interpretada amb la precisió necessària per un quintet de la CND.

El tàndem Gutiérrez-Galstyan va inaugurar la segona part amb el clàssic ‘El Corsario’ (2013) , en versió de Kader Belarbi. Després, la primera figura de la CND Alessandro Riga va abordar amb tècnica, destresa i humor ‘Les Bourgeois’ (2003) , coreografia de Ben Van Cauwenbergh, sobre la cançó homònima de Jacques Brel.

L’accent valencià vi amb la posada en escena de ‘Cor perdut’ (1989) , coreografia del geni creador valencià Nacho Duato i interpretada per l’alacantí Isaac Montllor, junt amb Kayoko Everhart. Un pas a dos de la major icona del ballet, ‘El Lago de los cisnes’ (1895) , va mostrar com és de sublim l’etèria Lucía Lacarra, en braços de Marlon Dino, quan es fica en la pell d’Odette. El passador d’or de la GALA VALÈNCIA DANZA SOMOS ARTE va vindre de la mà de ‘Raymonda divertimento’ (2013) , coreografia de José Carlos Martínez sobre l’original huitcentista de Marius Petipa, que va reunir en l’escenari del Palau dels Arts Reina Sofía a una bona representació de la CND. El públic totalment entregat va concedir una important salva d’aplaudiments a la GALA VALÈNCIA DANZA SOMOS ARTE, la recaptació íntegra de la qual es destina a l’Associació de la Fibrosi Quística de la Comunitat Valenciana.

MENU